i Josep de Miró i Argenter | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep de Miró i Argenter

història militar hist mil i literatura lit
Militar i escriptor.
Sitges, Garraf, 1851 — l'Havana, 1925

Deixà els estudis de medicina a Barcelona per anar a lluitar amb els carlins. El 1874 es traslladà a Cuba, on defensà la independència de l’illa a través del diari La Doctrina, que ell mateix fundà. En aquest diari publicà l’article “El juez y el negro”, que li comportà tres anys de presó. El 1895, s’uní a Maceo, que més tard el nomenà brigadier i cap d’estat major. Fou general de divisió i director dels arxius de l’exèrcit quan Cuba es proclamà independent. Publicà La invasión de Occidente (1896), Apuntes de la vida de Antonio Maceo (1897), Crónicas de la guerra, llibre fonamental sobre la guerra de 1895-98 i la novel·la autobiogràfica Salvador Roca (1910). El seu fill José Miró Cardona (l’Havana, 1902 — San Juan, Puerto Rico, 1974), jurista i catedràtic de la Universitat de l’Havana, s’oposà a la dictadura de Batista i, en triomfar la revolució, fou designat primer ministre sota la presidència d’Urrutia, però al cap de pocs mesos, en desacord amb el nou règim, s’exilià (1960) i esdevingué un dels principals opositors de la Cuba castrista.

Llegir més...