Fidel Miró i Solanes

(el Pla de Cabra, Alt Camp, 1910 — Ciutat de Mèxic, 29 de juny de 1998)

Activista polític i editor.

De família pagesa, el 1925 anà a Cuba, on es relacionà amb grups anarquistes. El 1933 tornà a Barcelona i s’incorporà a la CNT i en 1934-37 fou secretari del comitè regional de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i secretari general de la FIJL; presidí, també, l’Aliança de les Joventuts Antifeixistes (1938), fou fundador i director de la revista Ruta i redactor de Solidaridad Obrera, secretari general de les Juventudes Libertarias de España. Exiliat el 1939, després d’alguns anys a la República Dominicana (1940-44) s’establí a Mèxic, on treballà a la Unión Distribuidora de Ediciones (UDE) i fundà la distribuïdora de llibres México Lee. El 1955 fundà, en col·laboració amb Bartomeu Costa-Amic, Editores Mexicanos Unidos SA, empresa de la qual fou gerent. Col·laborà en la premsa de l’exili —Enllà, España Libre, etc.—, i dirigí la revista Comunidad Ibérica (1962). Publicà Revisión de las tácticas de la CNT de España (1956), ¿Y España, cuándo? (1959), Cataluña. Los trabajadores y el problema de las nacionalidades (1967), Los sindicatos y el porvenir ibérico (1967), El anarquismo, los estudiantes y la violencia (1969), Anarquismo y anarquistas (1979). Els anys vuitanta tornà a Barcelona.