Mississipi

Mississipí (obs.)
Mississippi (en)

Estat dels EUA, que pren el nom del riu Mississipi, que en constitueix el límit occidental.

Limita amb Tennessee al N, amb Alabama a l’E, amb el golf de Mèxic i Louisiana al S i amb Arkansas a l’W. La capital és Jackson. El territori s’inclou totalment a la plana costanera del golf de Mèxic, a excepció d’una petita àrea de turons al N i NE. La plana al·luvial del Mississipi s’estén des de l’angle NW de l’estat tot al llarg del riu, fins a Vicksburg. Aquests al·luvions són formats per argiles fèrtils, recobertes en bona part per grans boscs, sobretot a la zona coneguda pel nom de Yazoo delta. L’agricultura ocupa la meitat de la població activa (cereals, farratge i taronges); el conreu del cotó és molt mecanitzat. La indústria, més endarrerida, es deriva de l’explotació forestal (Grenville, Biloxi, Laurel), a part certs nuclis d’indústria tèxtil i de la confecció. Té una relativa abundància de població negra (35%). És un dels estats més endarrerits dels EUA, malgrat les bones condicions per al transport i les abundoses disponibilitats d’energia.

La història

Habitat el territori per les tribus índies Chickasaw, Choctaw i Natchez, fou explorat per Hernando de Soto (1541), Jolliet i Marquette (1673) i Cavalier de La Salle (1682). Formà part de la Louisiana (1682), venuda per la monarquia hispànica als EUA (1795). Convertit en territori el 1798 i en estat (1817), a causa del desenvolupament del conreu cotoner hi foren introduïts esclaus en massa. S'uní a la Confederació Sudista (1861), en la qual lluità a la guerra de Secessió. Retornat a la Unió el 1870, durant el segle XX hi hagué oposició a la integració racial.