Hurrita per la seva població, era dirigit per una aristocràcia militar indoària, la dels maryanna, la qual practicà del 1560 al 1450 una política antiegípcia per al control de Síria, i del 1450 al 1350, una altra d’antihittita. El primer rei documentat és Šuttarna I (~1560). El succeí Parattarna (~1545), que sotmeté Alalakh (Síria) i Kizzuwadna (Cilícia). Sota Saustatar (~1500), Mitanni arribà al seu apogeu (s’estenia del Taure al Zagros i de l’Amanus a la Biqā’), bé que fou aleshores, sembla, que Tuthmosis III envaí el regne (1472). Artatama I (1450) inicià la política proegípcia (matrimoni de la seva filla amb Tuthmosis IV) i antihittita, continuada per Suttarna II (~1415) i per Tušratta (~1395-1355), que casà la seva filla Tadu-Hepa amb Amenofis III. Batut, però, per Šuppiluliumaš I, perdé la capital (1355), Waššukkani. Mitanni entrà aleshores en plena decadència. Artatama II (~1355-1350) i Šuttarna III regnaren sota la protecció d’Assíria, mentre que Mattiwaza (~1350), vencedor de Šuttarna III, sols ho pogué fer amb l’ajut dels hittites, els quals sotmeteren finalment Mitanni.