i Mitanni | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Mitanni

història hist
Antic regne de l’Orient Mitjà (~1560 — ~1350 aC), centrat en l’Alta Mesopotàmia.

Hurrita per la seva població, era dirigit per una aristocràcia militar indoària, la dels maryanna, la qual practicà del 1560 al 1450 una política antiegípcia per al control de Síria, i del 1450 al 1350, una altra d’antihittita. El primer rei documentat és Šuttarna I (~1560). El succeí Parattarna (~1545), que sotmeté Alalakh (Síria) i Kizzuwadna (Cilícia). Sota Saustatar (~1500), Mitanni arribà al seu apogeu (s’estenia del Taure al Zagros i de l’Amanus a la Biqā’), bé que fou aleshores, sembla, que Tuthmosis III envaí el regne (1472). Artatama I (1450) inicià la política proegípcia (matrimoni de la seva filla amb Tuthmosis IV) i antihittita, continuada per Suttarna II (~1415) i per Tušratta (~1395-1355), que casà la seva filla Tadu-Hepa amb Amenofis III. Batut, però, per Šuppiluliumaš I, perdé la capital (1355), Waššukkani. Mitanni entrà aleshores en plena decadència. Artatama II (~1355-1350) i Šuttarna III regnaren sota la protecció d’Assíria, mentre que Mattiwaza (~1350), vencedor de Šuttarna III, sols ho pogué fer amb l’ajut dels hittites, els quals sotmeteren finalment Mitanni.

Col·laboració: 
RaG
Llegir més...