Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú (1846-51), i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires. El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853. Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals. Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai (1865), i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento. També es destacà com a escriptor.