i François Mitterrand | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

François Mitterrand

François Mitterrand
© Comissió Europea
ciències polítiques polít
Polític francès.
Jarnac, Poitou-Charentes, 26 d’octubre de 1916 — París, 8 de gener de 1996

Doctor en dret i format en el camp radical, fou membre de l’assemblea constituent del 1946, i també senador. Formà part, entre el 1947 i el 1957, de diversos governs de la Quarta República i, en constituir-se el renovat Parti Socialiste (1971), passà a ésser-ne secretari general. Candidat a la presidència de la república el 1965 i el 1974, el 1981 assolí el càrrec, amb el suport del conjunt de l’esquerra. Aplicà un programa de caràcter accentuadament socialitzant (nacionalització de grans empreses i institucions financeres, augment de les mesures de protecció social), que fou en part revisat el 1983 arran de la creixent inflació i el deteriorament de l’economia, i amb la introducció de mesures d’austeritat, perdé el suport comunista. També dugué a terme una moderada descentralització en l’àmbit fiscal i promogué obres públiques d’un monumentalisme molt acusat. En política exterior es caracteritzà per un clar prooccidentalisme i fou un decidit impulsor del procés d’unió europea. La derrota socialista en les eleccions legislatives del 1986 l’obligà a governar amb una assemblea nacional dominada per l’oposició (“cohabitació”). En les eleccions presidencials del maig del 1988 fou reelegit, cosa que li permeté convocar eleccions legislatives anticipades pel juny, amb les quals recuperà la majoria legislativa a la cambra. Al setembre del 1992 convocà un referèndum sobre l’aprovació del Tractat de la Unió Europea (Tractat de Maastricht), en el qual els vots afirmatius obtingueren una victòria justa. Arran del mal estat de l’economia, de les acusacions de corrupció i de la política relativa als immigrats, hagué de convocar eleccions legislatives anticipades (març del 1993), en les quals el PSF sofrí una important derrota que obligà Mitterrand a acceptar una nova etapa de cohabitació amb el cap de govern de la coalició vencedora (UDF-RPR), Édouard Balladur. Greument malalt des del 1992, pel maig del 1996 cedí el càrrec a Jacques Chirac, vencedor de les eleccions presidencials aquest any. Els darrers anys de la seva vida hom l’acusà d’haver col·laborat amb el règim de Vichy i d’haver-se relacionat amb la ultradreta els anys quaranta.

Llegir més...