i regne de Moab | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

regne de Moab

Antic regne del Pròxim Orient, situat a l’est de la mar Morta, que s’estenia des del sud d’aquesta mar fins més enllà de l’Arnon.

A l’entrada dels israelites a Palestina, els moabites intentaren de deturar-ne l’avanç i, a l’època dels jutges (~1200-1020 aC), Eglon, rei de Moab, imposà tribut al territori de Benjamí, David el sotmeté i, després de la separació d’Israel i Judà (932 aC), féu el mateix Omri, rei d’Israel (886-875 aC). En el regnat d’Ocozies (853-852 aC), però, Meša s’alliberà dels israelites, i la campanya de Joram (852-842 aC) contra la capital moabita acabà en un fracàs. Jeroboam II (784-744 aC) tornà a sotmetre els moabites, els quals ho foren també pels assiris i, més tard, per Nabucodonosor II (582 aC). Ciutats importants de Moab eren Qir-Harešet (actual Jerak), la capital, Dibon (actual Dhiban), on el 1868 hom trobà l’estela de Meša (avui al Louvre), i Ar, dita després Rabbat-Moab (actual Al-Misna).

Col·laboració: 
RaG
Llegir més...