Situada a l’alta plana emiliana, entre el Secchia i el Pamaro, és un important centre comercial i nus de comunicacions. Començà a créixer a l’època de la unificació italiana i ultrapassà les muralles que envolten la ciutat medieval de forma pentagonal. Indústria d’automòbils (Maserati), de material ferroviari i fabricació de calçats. Universitat i diversos centres d’ensenyament. Seu arquebisbal. Habitada pels lígurs i pels etruscs, fou ocupada successivament pels bois (s. V aC) i pels gals (s. IV dC). Al s. VI fou conquerida pels llombards, que la disputaren als bizantins. L’any 961 passà als Canossa, que en foren comtes fins el 1115. Esdevinguda senyoria dels Este (1288), el 1452 l’emperador els l’atorgà com a ducat. Al s. XVI fou disputada pel papa. Ocupada per França (1703-07 i 1734-36) i per Àustria (1742-49), aquella l’ocupà de nou el 1796. Part del regne d’Itàlia (1805), el congrés de Viena la restituí als ducs (1815), que la retingueren fins el 1859 (batalla de Magenta). El 1860 votà la seva annexió definitiva al regne d’Itàlia. El monument més interessant és la catedral, de tres naus cobertes per voltes d’ogiva, campanar del s. XIII i portada romànica amb notables decoracions escultòriques degudes a Wiligelmo (1099). Cal esmentar les esglésies de San Vicenzo (s. XVII), de San Pietro, amb una curiosa façana barroca de totxo, i de San Francesco, que conserva un Davallament de la creu de Bogarelli. D’arquitectura civil sobresurt l’antic Palazzo Ducale (s. XVII). A la Galleria, Museo e Medagliere Estense hi ha obres de Dosso Dossi, Andrea del Sarto, Ticià, Velázquez, etc.
Façana de la catedral de Mòdena (s XII-XIII)
© Fototeca.cat