i László Moholy-Nagy | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

László Moholy-Nagy

pintura pint, fotografia fotog i art art
Pintor, fotògraf i teòric de l’art hongarès.
Bácsborsód, Bácskiskun, 20 de juliol de 1895 — Chicago, 24 de novembre de 1946

Anà a Berlín el 1920, on assimilà les obres dels dadaistes i dels constructivistes holandesos. Hi exposà a la galeria Der Sturm (1922), i, invitat per W.Gropius com a professor al Bauhaus (1923-28), proclamà la seva teoria del dinamisme universal per damunt de l’estàtica clàssica, teoria que recollí en el llibre Von Material zu Architektur (‘Del material a l’arquitectura’, 1929) i que aplicà en la creació d’escultures cinètiques (de les quals fou un capdavanter) i lumíniques que projecten imatges, formes i colors. En 1928-33 treballà de nou a Berlín, des d’on passà a Anglaterra. El 1937 s’instal·là a Chicago, on fou una figura capdavantera del New-Bauhaus. Renovà la tipografia, l’escenografia i la fotografia basant-se en el seu rigor geomètric i en les relacions d’art i indústria, i fou un promotor de materials nous i creador d’un art simbòlic centrat en la llum i en la integració d’espai i temps. Entre les seves obres cal esmentar Dispositiu lumínic (1930) i els Moduladors espacials, creats ja a Chicago.

Col·laboració: 
EBC / IsB
Llegir més...