i Michel Mohrt | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Michel Mohrt

literatura lit
Escriptor francès.
Montroulez, Bretanya, 28 d’abril de 1914 — París, 17 d’agost de 2011

Llicenciat en dret (1934), exercí a la seva ciutat natal el 1937. Posteriorment obtingué un diploma militar i el 1939, mobilitzat, lluità contra els italians als Alps, durant la Segona Guerra Mundial i fou condecorat. Durant l’ocupació alemanya exercí l’advocacia a Marsella i fou secretari d’una organització industrial. Acabada la guerra, s’incorporà a l’editorial Robert Laffont i el 1946 fou director literari d’una editorial a Montréal. Del 1947 al 1952 residí als EUA, on fou professor de literatura francesa en diverses universitats  (Yale, Berkeley, Califòrnia, etc.), i posteriorment s’incorporà a l’editorial Gallimard, on ocupà càrrecs directius. Fou crític literari, cinematogràfic i de televisió al diari Le Figaro .

Publicà assaigs (Le Nouveau Roman américain, 1955; L’air du large, 1970, que rebé el Gran Premi de la Crítica; Paquebots, le temps des traversées, 1980, etc.) i les novel·les Mon royaume pour un cheval, 1949; Les nomades, 1951; La prison maritime, 1962, sobre les tensions del període d’entreguerres que esclatarien a la Segona Guerra Mundial, considerada la seva obra mestra i guardonada amb el premi de l’Académie Française; La campagne d’Italie, 1965; Les moyens du bord, 1975; La maison du père, 1979, Un soir à Londres, 1991, premi Trevarez 1992, i Jessica ou l’amour affranchi (2002), entre d’altres.

El 1985 fou elegit membre de l'Académie Française, institució que dos anys abans l’havia guardonat amb el Gran Premi de Literatura pel conjunt de la seva obra. Rebé també, pel mateix concepte, el Gran Premi de Novel·la de la ciutat de París (1990). Fou també membre del Prix International, iniciativa de Carles Barral i altres editoris europeus, atorgat a Catalunya entre el 1960 i el 1967.

 

 

Llegir més...