Teixidor i principal dirigent del Sindicat de la Indústria Tèxtil de Sabadell, cenetista, el 1926 hagué d’exiliar-se a l’Argentina, on residí fins el 1929. Quan en tornà fou secretari de la Federació Local de Sabadell, pel juny del 1931 assistí al congrés de la CNT a Madrid, i s’alineà aviat amb els trentistes. A proposta seva, els sindicats de Sabadell deixaren de pagar el segell confederal després del ple regional del maig del 1932, fet que motivà la seva expulsió de la CNT pel comitè regional (setembre del 1932). Amb això, exacerbat l’enfrontament entre trentistes i faistes, sofrí un atemptat. Posteriorment intervingué en la constitució dels Sindicats d’Oposició (maig del 1933), amb els principals dirigents, amb els quals, però, tingué diversos enfrontaments. A poc a poc s’allunyà de l’anarcosindicalisme i s’apropà als plantejaments socialistes. Exiliat el 1934 després dels fets d’octubre, i president del comitè local antifeixista de Sabadell —més tard, alcalde—, durant la guerra civil de 1936-39 tingué un paper decisiu en l’ingrés dels sindicats locals a la UGT i s’afilià al PSUC. Director general de treball de Catalunya, per l’abril del 1938 entrà al govern de Negrín com a ministre de treball. Passà a França pel febrer del 1939, però tornà a la zona republicana. Exiliat primer a França i després a Mèxic, tornà a França fins el 1953, que en fou expulsat, i s’instal·là a Praga. Elegit secretari general del PSUC el 1949, a partir del 1956 en fou president.