Pel seu caràcter més antic (paleozoic i ja format en el plegament hercinià) respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís (1.760 m alt.), continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses. Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat. Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre (2.017 m alt.), el Moixeró (2.089 m) i el pla del Moixeró (2.063 m), les penyes altes del Moixeró (2.276 m), el serrat de la Miquela (2.161 m), les Soquetes (2.200 m) i el coll de Jou (2.000 m), on arriben els estreps de la Tosa.
El vessant cerdà davalla gradualment cap a la plana herciniana de la Cerdanya per torrenteres que obren el camí. El vessant del Berguedà, drenat pel riu de Gréixer, afluent del Bastareny, i que talla conseqüentment l’estructura, presenta línies de replans paral·lels a la carena. La pedra de Gréixer, riolites efusives bigarrades, és un cas isolat; dominen les calcàries devonianes als cims i els esquists carbonífers al voltant i vers l’E.
La vegetació és de pi roig o avet, amb rodals de faig, fins a uns 1.800 m, on comença el pi negre, i a partir dels 2.000 m prats o roques blanquinoses, segons la forma de l’alteració atmosfèrica per formar sòls. El 1984 fou inaugurat el túnel del Cadí, pas subterrani de carretera que travessa el massís pel sector del serrat de la Miquela.