D’origen islàmic (hi ha vestigis d’època romana), el 1242 fou ocupat per Ferran III de Castella. El 1296 passà a la corona catalanoaragonesa; passà, successivament, en mans de Blanca d’Anjou, de l’infant Ferran (1329), de Bertrand Du Guesclin (1366), de Sibil·la de Fortià i de Violant de Bar. El 1393 el rei el donà a Pere Maça de Liçana. Posteriorment passà als marquesos de la Romana. El 1931 fou declarat monument nacional. Es destaquen dues torres, una de planta triangular i l’altra de planta quadrangular. Conegut per castell de Luna , al costat hi ha el santuari de la Magdalena (1918-40) segons plans de l’enginyer Sala, obra d’inspiració gaudiniana.