i Isidre Molas i Batllori | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Isidre Molas i Batllori

Historiografia    Política
Isidre Molas i Batllori
© Fototeca.cat
història hist i ciències polítiques polít
Historiador, estasiòleg i polític.
Barcelona, 12 d’octubre de 1940

Fill d’Isidre Molas i Font. Es llicencià en dret a Barcelona (1963) i és catedràtic i cap del departament de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb la seva tesi doctoral, Lliga Catalana (1972), fou l’iniciador dels estudis moderns sobre els partits polítics a Catalunya en la seva dimensió històrica. Impulsor d’investigacions sobre temes electorals, ha traduït llibres, i ha publicat articles sobre temes de ciència política a Recerques, Arguments, Revista Jurídica de Catalunya, etc., a més d’altres col·laboracions a Serra d’Or, Promos, El Pont, Pont Blau, Cuadernos para el Diálogo, etc. De les seves obres cal destacar, a més, Ideari de Francesc Pi i Margall (1965), El sistema de partits polítics a Catalunya. 1931-1936 (1972), El catalanismo hegemónico. Cambó y el Centro Constitucional (1972), Salvador Seguí. Escrits (1975), Los partidos políticos i, com a director, Comentaris jurídics de l’Estatut de Catalunya (1982). L’any 1966 publicà el volum de poesia D’aquesta terra, premi Amadeu Oller, el 1981 el recull d’assaigs La ciutat llunyana i el 2000 el Diccionari dels partits polítics a Catalunya.

Militant del moviment socialista clandestí sota el franquisme, fou diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) i vicepresident segon del Parlament de Catalunya en les legislatures del 1980 i el 1984, i des del 1985 president de la federació de Barcelona del PSC. En les eleccions del 2000 fou elegit per l’Entesa Catalana de Progrés, coalició per al Senat que incloïa PSC, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds. Revalidà l’escó el 2004 i el 2008, i al llarg d’aquestes legislatures fou el portaveu de la coalició. Del 2008 al 2011 fou president del PSC, en substitució de Pasqual Maragall i Mira. L’any 2011 publicà les memòries El meu temps de presó, 1962-1963. Trencadís de records.

Col·laboració: 
RRM
Data de revisió: 
2019-07-03
Llegir més...