i Joaquim Molas i Batllori | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joaquim Molas i Batllori

Joaquim Molas i Batllori
© Fototeca.cat
literatura lit
Historiador de la literatura.
Barcelona, Barcelonès, 5 de setembre de 1930 — Barcelona, Barcelonès, 16 de març de 2015

Fill d’Isidre Molas i Font. Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1958 es doctorà amb una tesi sobre la poesia de Lluís Icard. Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la Universitat de Liverpool; del 1961 al 1972, professor als Estudis Universitaris Catalans; del 1971 al 1982, catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona, i del 1982 al 2000, a la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué catedràtic emèrit. Investigador rigorós i inquiet, els primers anys, influït per Martí de Riquer i per Dámaso Alonso, es dedicà a la literatura medieval i a l’anàlisi estilística dels textos i publicà dos excel·lents volums de divulgació sobre la literatura catalana del segle XIII (1961) i sobre la prosa del segle XV (1963). Més endavant es decantà cap a l’estudi de la literatura contemporània i s’inclinà cap a una metodologia de tipus marxista, de la qual són bona mostra la Poesia catalana del segle XX, en col·laboració amb Josep Maria Castellet (1963), i diversos volums de la sèrie Antologia Catalana, que dirigí.

En anys posteriors evolucionà cap a mètodes més formalistes i més eclèctics, visibles en la revista Els Marges, que fundà el 1973, exponent d’una escola de crítica i d’historiografia literàries que ell promogué. També dirigí, entre d’altres, les col·leccions “Les millors obres de la literatura catalana”, “Les millors obres de la literatura universal” i “Les millors obres de la literatura universal del segle XX”. Així mateix, publicà un bon nombre de pròlegs i d’articles de crítica literària, especialment a Serra d’Or, recollits en part a Una cultura en crisi (1971) i a Lectures crítiques (1975). Edità, amb Josep M. Castellet, l'antologia Ocho siglos de poesia catalana (1969), posteriorment ampliada a Antologia general de la poesia catalana (1979) i Vuit segles de poesia catalana (2005), i també el Llibre de lectura d’Apel·les Mestres (1985). Publicà estudis sobre l’avantguardisme català: La literatura catalana d’avantguarda, 1916-1938 (1983), ampliat el 2005 a Les avantguardes literàries a Catalunya i Avantguardes i literatura a Europa i a Catalunya (2001), el recull d’assaigs Obra crítica, en dos volums, el primer dels quals (1995) rebé els premis Lletra d'Or i de la Crítica Serra d'Or del 1996, i el segon (1999), el de la Crítica Serra d'Or del 2000. Coordinà i dirigí un equip d’especialistes encarregat de redactar els segles XIX i XX de la Història de la literatura catalana, projecte que inicià Martí de Riquer i que continuà Antoni Comas. Tingué cura, juntament amb Isidor Cònsul, de l’edició de l’obra completa de Jacint Verdaguer Totes les obres (I, Prosa; II, Poemes llargs. Teatre; III, Poesia, 1, i IV, Poesia, 2) (2002-06), autor sobre el qual també publicà, el 2014, Llegir Verdaguer. Cal esmentar, encara, Josep Carner i Carles Riba: l'aventura de dos poetes (2003), La crisi de la paraula: antologia de la poesia visual (amb Enric Bou, 2003) i Sobre la construcció de la literatura catalana i altres assaigs i Aproximació a la literatura catalana del segle XX, volums, aquests dos darrers, del 2010 que recullen diversos estudis realitzats durant la seva trajectòria professional, d’història de la literatura catalana, des dels inicis fins a l’actualitat. El 1997 publicà el volum autobiogràfic Fragments de memòria. Fulls de dietari.

Fou membre numerari de l’IEC (1987) i soci d’honor de l’AELC (2000). La seva dedicació a la literatura i cultura catalanes li ha estat reconeguda per diferents honors: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1998), Creu de Sant Jordi (1999), Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2000), Medalla del Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2002) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2003). Fou també doctor honoris causa per la Universitat de Lleida (2006).

Col·laboració: 
JMaM / ICG
Data de revisió: 
2015-03-17
Llegir més...