Estudià amb Lluís Millet, Enric Morera i Jaume Pahissa i amplià els seus estudis amb Paul Dukas, a París. Es dedicà a l’ensenyament de piano, violí, harmonia, composició i instrumentació. Fou director d’orquestra de l’Associació Catalana d’Artistes —de la qual fou fundador (1920)— i de l’orfeó Schola Cantorum, de Gràcia. Dirigí l’Agrupació Coral de Música Antiga. Durant la República fou president de la Federació de Sindicats de Músics de Catalunya.
Entre les obres que escriví destaca un Trio en sol menor per a corda, la Sonata en re menor per a violí i piano, un Scherzo simfònic, la peça Carnet de les bruixes, les obres corals La sardana dels blats, Cançó d’abril i maig, la sardana coral Mar nostra i Els traginers, per a quatre veus mixtes. També deixà peces per a piano i cançons. Té sardanes remarcables, com A l’enamorada (1918), Els pins de Vallvidrera i La vall de Sant Daniel (1968). Feu una tasca pedagògica molt remarcable. També escriví música per a produccions escèniques, com Érase una vez, La época alegre i Mujeres o diosas.
És pare dels historiadors Joaquim i Isidre Molas.
Bibliografia
- Albert i Ribas, Lluís; Mainar i Pons, Josep; Casanova, Salvador; Molas i Font, Isidre; Moreno, Lluís: La sardana II: el fet musical, Editorial Bruguera, Barcelona 1970, 1972