Professor de la Universitat de Barcelona d’ençà del 1966, més tard n'ha esdevingut catedràtic d’història moderna. Estudiós del món urbà, menestral i mercantil de la Catalunya de l’Antic Règim, ha guanyat diversos premis d’investigació. És autor de Los gremios barceloneses del siglo XVIII (1970), Societat i poder polític a Mataró (1718-1808) (1974), Economia i societat en el segle XVIII (1975), Comerç i estructura social a Catalunya i València els segles XVII i XVIII (1977). Els anys 1980 la seva investigació se centrà en l’àmbit institucional i en el de la prosopografia, de la qual fou un dels introductors a Catalunya. En aquest camp publicà Historia social de la administración española. Estudios sobre los siglos XVII y XVIII (1980), Família i política al segle XVI català (1990), Catalunya i la Casa d’Àustria (1996) i La Audiencia borbónica del Reino de Valencia (1999). També és autor d’obres d’àmbit general, com Historia de España. Historia Moderna (1988), i s’ha dedicat a la coordinació científica (Història Universal. Edat Moderna, 1992). Dins del món acadèmic, arribà a corresponent de la Real Academia de la Historia el 1987, i ha estat president de l’Asociación Española de Historia Moderna entre el 1991 i el 1993 i director d’'Índice Histórico Español’ el 1994.