i Mollet de Peralada | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Mollet de Peralada

SinònimMollet d’Empordà
Municipi
Alt Empordà
SinònimMollet d’Empordà
El poble de Mollet d’Empordà, envoltat de vinyes (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Empordà, situat a la vall del Merdanç.
Població: 
174 h
[2009]
Extensió: 
6 km2

Situació i presentació

El municipi de Mollet de Peralada, d’una extensió de 6,03 km 2 , ocupa terrenys lleugerament ondulats als primers contraforts de la serra de l’Albera. El punt més alt és el puig del Mas Ferriols (101 m), a l’extrem nord. És drenat pel Merdanç, rierol afluent per l’esquerra de l’Anyet, de la conca de la Muga, que el travessa de N a S. El terme limita amb Espolla (N), Rabós (E), Peralada (S) i Masarac i Sant Climent Sescebes (W). El petit enclavament i veïnat de les Costes de Peralada, a la vall de l’Orlina, és separat del sector principal del municipi, i envoltat pels de Peralada, al S, Rabós, al N, i Garriguella, a l’E. A més del poble de Mollet i el veïnat de les Costes, comprèn també els masos de Casaloca o Cagaloca.

El territori municipal té alguns sectors molt reduïts de bosc de pins i alzines i de matoll, principalment al NE i al SW, a tocar del paisatge ondulat del Garrigar, ja en terme de Masarac.

Pel poble de Mollet passa la carretera de Peralada a Espolla. En surten les carreteres locals que porten als llocs veïns de Sant Climent Sescebes i Rabós, i una carretera veïnal que mena a Masarac.

El nom de Mollet de Peralada és l’emprat popularment a la comarca, i té l’arrel històrica de la pertinença del lloc a l’antic pagus de Peralada.

La població i l'economia

El lloc havia tingut un considerable creixement de població (molletencs) a la segona meitat del segle XVIII i, sobretot, en el transcurs del XIX (456 h el 1860), afavorit per la prosperitat agrícola. Aquesta etapa s’acabà de sobte amb la plaga de la fil·loxera que, al darrer quart del segle XIX, arrasà les vinyes i produí un èxode de la població rural vers les zones industrials. Malgrat la replantació de la vinya, la davallada continuà, encara que a partir dels anys noranta s’estabilitzà lleugerament (180 h el 1991, 183 h el 2001 i 175 h el 2005).

L’agricultura és de secà, llevat d’algunes feixes d’hort regades amb l’aigua dels pous. Els cereals i el farratge són conreus importants, però hi ha encara extensions de vinya i, amb menor importància, d’olivera. Mollet de Peralada es troba plenament dins la zona vitivinícola de l’Alt Empordà. La cooperativa vinícola de Mollet, embotella la major part del vi amb la denominació d’origen Empordà-Costa Brava. La cria de bestiar porcí, oví i l’avicultura complementen l’economia. Hom acudeix al mercat setmanal de Figueres.

El poble de Mollet de Peralada

El poble de Mollet de Peralada és al centre del municipi, emplaçat en una lleugera elevació del terreny (59 m), a la dreta del Merdanç. El 2005 tenia 156 h. El nucli urbà, agrupat entorn de l’església, forma carrers estrets i un parell de placetes, i s’allargassa seguint els eixos de les diferents carreteres que hi menen. Les cases construïdes durant els segles XVIII i XIX, són de dues o tres plantes, amb obertures de pedra o de rajola i ràfecs amb teules posades de canalons vidrats en verd, característics d’una extensa zona de l’Alt Empordà. Als baixos sol haver-hi el celler, generalment cobert amb volta de pedra morterada sobre encanyissats o bé de maó de pla. S'hi conserven sovint les velles premses d’oli i les tines de vi.

L’església parroquial de Sant Cebrià de Mollet fou una antiga possessió del monestir de Vilabertran des del 1093. És del segle XII, d’una nau amb absis semicircular, recoberta interiorment i exteriorment per una capa de morter de calç, la qual deixa al descobert pocs elements de l’obra romànica. En època tardana es reformà la façana, s’afegiren capelles laterals i es construí o es reformà l’alt campanar. La nau fou sobrealçada per murs de fortificació, posteriorment convertits en terrabastall, en els quals veiem petites sageteres.

La festa major es fa el primer dissabte d’agost, en honor de sant Cebrià, i el 13 de desembre es fa la festa de Santa Llúcia. És tradicional el dissabte després de Pasqua anar en romiatge al santuari de la Mare de Déu de Requesens (la Jonquera) per demanar que no manqui aigua al poble.

Altres indrets del terme

Si exceptuem l’enclavament de les Costes de Peralada, al terme hi ha molt poques masies disseminades; el Mas Ferriols, deshabitat, i els masos de Cagaloca o Casaloca on hi vivien 4 persones el 2005, tots al sector septentrional. El veïnat de les Costes de Peralada o les Costes de Mollet, que forma un enclavament separat del sector principal del terme de Mollet de Peralada, és constituït per poc més de mitja dotzena de masies escampades, 3 km al SE de Mollet i a uns 2 km de la vila de Peralada. Tenia 15 h el 2005. És situat vora el vell camí de Peralada a Delfià, a l’esquerra de l’Orlina. El veïnat és lleugerament accidentat pels estreps occidentals del puig de Mala Veïna.

Sant Joan Degollaci de les Costes, entre el Mas Tià i el Mas Sarejol, és una esglesiola del segle XVIII de planta rectangular. El sostre, d’embigat sostingut per arcs de diafragma, és enderrocat, i tot l’edifici ha estat envaït per la vegetació. L’església depenia de la parròquia de Sant Martí de Peralada, al terme de la qual pertany, eclesiàsticament, el veïnat.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...