Professor a la Universitat de Tübingen (1968) i president de la Gesellschaft für Evangelische Theologie. Amb la seva obra Theologie de Hoffnung (‘Teologia de l’esperança’, 1968), esdevingué l’iniciador de l’anomenada “teologia de l’esperança”, atenta a l’abast històric de l’escatologia. Cal citar entre les seves obres principals Perspektiven der Theologie (‘Perspectives de teologia’, 1968), Der Mensch (‘L’home’, 1971), Die ersten Freigelassenen der Schöpfung (‘Els primers alliberats de la creació’, 1971), Der gekreuzigte Gott (‘El Déu crucificat’, 1972) i Kirche in der Kraft des Geistes (‘L’Església en la força de l’Esperit’, 1975).