i Frederic Mompou i Dencausse | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Frederic Mompou i Dencausse

Frederic Mompou i Dencause
© Fototeca.cat
música mús
Músic.
Barcelona, 16 d’abril de 1893 — Barcelona, 30 de juny de 1987

Fill de pare català i de mare d’origen francès, començà els estudis a Barcelona amb Pere Serra i els amplià a París amb Ferdinand Motte-Lacroix i Marcel Samuel-Rousseau. El contacte amb la nova escola francesa (un concert de Fauré a Barcelona) el féu decidir a crear música. Després de residir set anys a Barcelona (1914-21), s’instal·là a París (1921-41), i durant aquesta estada escriví una part molt significativa de la seva producció. Les seves obres més personals són per a piano: Impressions íntimes: planys (1911-14), Pessebres (1914-17), Escenes d’infants (1915-18), Suburbis (1916-17), Cants màgics (1917-19), Fêtes lointaines (1920), Charmes (1920-21), Trois variations (1921), Préludes (1927-51), Souvenirs de l’exposition (1937), Variacions sobre un tema de Chopin (1938-57), Cançons i danses (1918-62), Paysages (1942-60), Música callada (1959-67). De les seves obres per a cant i piano destaquen Quatre melodies (1926-28), Comptines (1943) i el cicle Combat del somni (1942-51), amb texts de Josep Janés, que inicia l’extraordinari lied Damunt de tu només les flors . És autor també dels ballets Don Perlimplín i House of Birds (1956), de la Suite compostelana (1962), per a guitarra, de les obres corals Cantar del alma (1951) i Ultreia (1962-66) i de l’oratori Improperia , per a veus i orquestra (1963). Posteriorment escriví la sèrie de cançons Becqueriana (1970) i Cinc cançons sobre texts de Paul Valéry (1973). Mompou qualificà la seva estètica de recomençament . En la seva obra prescindí de les modulacions i de tot desenvolupament. La seva música, misteriosa i refinada, al marge d’escoles i de tècniques, ha estat reconeguda internacionalment. Fou alhora un intèrpret excepcional de la seva obra pianística, i com a tal actuà a l’estranger i als Països Catalans. Posseïa nombroses condecoracions i fou membre de diferents entitats musicals internacionals. L’any 2006 fou creada, entre d’altres per la vídua del compositor, la pianista Carme Bravo, la Fundació Frederic Mompou per a la difusió de la seva obra, entitat que l’any 2008 presentà una quarantena de peces per a piano inèdites, datades entre 1911 i 1920, així com algunes dela dècada dels 40.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...