Vida i obra
Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal. Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà en feines editorials. A l’editorial Montaner i Simon coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari.
La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra (1973, premi Joan Santamaria 1971), que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions, prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota (1985), obres que recreen, a cavall entre la fantasia i el realisme, el passat mític de l’antiga Mequinensa, amb el tarannà que li fou propi, el dels seus personatges i el dels llocs que li donaren vida.
Aquesta temàtica abasta la màxima ambició a la novel·la Camí de sirga (1988, premi Joan Crexells 1988 i Crítica Serra d’Or i de la Crítica 1989), de gran ressò i on s’assoleix la mitificació de Mequinensa, vila submergida sota les aigües que emergeix, amb tota la seva història i la dels seus habitants, a partir de la ficció novel·lesca. Amb humor i ironia, i sense caure en el localisme ni en el costumisme, l’obra traspassa un temps i un espai determinats esdevenint universal, valor pel qual la crítica ha situat Camí de sirga en la línia de Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, on Mequinensa i Macondo comparteixen una atmosfera que es mou entre la màgia de la ficció i el realisme de la història.
Ja restaurada pel record, la vila apareix com a marc espacial secundari a La galeria de les estàtues (1991), novel·la de tall realista sobre els anys foscos de la postguerra, a la qual segueix Estremida memòria (1997, premi Joan Crexells i premi Crítica Serra d’Or 1998), basada en l’afusellament d’uns bandolers a Mequinensa. L’any 1999 publicà el recull de narracions, Calaveres atònites.
Els seus tres llibres de narracions foren recollits al volum Contes (2001), mentre Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003) reuneix els seus articles periodístics. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües, des de l’anglès, francès, castellà i gallec, a l’alemany, portuguès i japonès, passant pel vietnamita, neerlandès, eslovac, suec, entre d’altres.
Traduí del francès, castellà i anglès un nombre considerable d’obres, entre les quals cal destacar El comte de Montecristo d’A. Dumas. Rebé també la Creu de Sant Jordi (2001), i els premis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2001) i de les Lletres Aragoneses (2004).
Bibliografia
- Alonso, V. (1997): “Jesús Moncada o l’art de comptar amb la mà esquerra”. Caplletra, 22, p. 69-80.
- Bayo, E. i Biosca, M. (1992): Guia de lectura de Jesús Moncada. Barcelona, La Magrana.
- Cònsul, I. (1995): Llegir i escriure. Papers de crítica literària. Barcelona, La Magrana, p. 129-140.
- Diversos autors (2005): “Jesús Moncada, camí del record”. Sd’O, 550, p. 37-49.
- Diversos autors (2006): “Cròniques del cerç i la garbinada”. URC, 21.
- Moret, X. (2005): Retrat de Jesús Moncada. Barcelona, AELC.
- Murgades, J. (2003): “Narrativització de formes simples: l’obra de Jesús Moncada”, dins Diversos autors: Professor Joaquim Molas. Memòria, escriptura, història. Vol. II. Barcelona, Universitat de Barcelona, p. 759-780.
- Nadal, M. (1997): Vint escriptors catalans. Barcelona, PAM.
- Triadú, J. (1993): Diversos autors: La cultura catalana recent (1960-1988). Barcelona, PAM.