És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud. L’eixut (de 250 a 300 mm de pluges anuals) és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals. Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals. L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos econòmics. El sector català dels Monegres, àrid com els Monegres aragonesos, és inclòs dins el Baix Cinca (termes de Fraga, Mequinensa i Torrent de Cinca) i forma part de l’altiplà (200 a 400 m alt.) constituït per materials miocènics (oligocènics a l’E), trencat bruscament de cara al Cinca per un escarpament dur i continu d’uns 20 m. De cara a l’Ebre, en canvi, la menor altitud de nivell de base ha estimulat l’erosió remuntant d’algunes barrancades (vall de Lliberola i, especialment, la vall Corna), sense, però, haver arribat a excavar una xarxa hidrogràfica normal. Així, abunden les fondalades i les planes endorreiques, com la plana Cega amb l’estany de la Plana i, ja en terres aragoneses, el de les Amargues. Hi abunden també els sòls salins (solontxac). La vegetació ha sofert intensament l’acció de l’home: pastoreig abusiu (unes 5 000 ovelles no transhumants fins fa poc temps) i conreus que empobreixen els sòls (cereals amb guaret, però gairebé sense rotació de conreus). Sembla que durant els s. XVII i XVIII el conreu de la barrella redimia aquest sector, però la decadència posterior ha acabat de despoblar els pocs veïnats i masos (Fraga).