i Claude Monet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Claude Monet

Dona amb ombrel·la , de Claude Monet
© Corel Professional Photos
pintura pint
Pintor.
París, 14 de novembre de 1840 — Giverny, 5 de desembre de 1926

Fill d’un adroguer. Resident a Le Havre des d’infant, començà a dibuixar caricatures a quinze anys amb un cert èxit i fou deixeble informal de Boudin. El 1856 ja presentà una obra en una exposició de Rouen. Instal·lat a París el 1859, freqüentà l’Académie Suisse, on féu amistat amb Pissarro i renovà una antiga admiració per Daubigny. Algèria, on anà de soldat, l’impressionà. En tornar, malalt, a Le Havre tractà J.B.Jongkind. De nou a París, conegué, al taller Gleyre, A.Renoir, A.Sisley i F.Bazille, amb qui compartí l’estudi el 1865, any que es presentà al Salon i que pintà, profitosament, al costat de G.Courbet, el qual algú ha identificat com el personatge de fosc del Dinar al camp (1865; París, col·l privada), primera de les seves obres mestres. Al Salon del 1866 fou elogiat per É.Zola i es féu amic d’É.Manet. El Salon del 1867 li refusà Dones al jardí (París, Musée d’Orsay), però l’any següent tornà a ésser acceptat. El 1869 pintà amb Renoir les conegudes vistes de La Grenouillière de Bougival. Acabat de casar, fugí de la guerra Francoprussiana i anà a Londres (1870), on descobrí J.Constable i W.Turner i fou presentat a P.Durand-Ruel. Per Holanda, tornà a França i s’establí a Argenteuil. El 1872, a Le Havre, pintà les dues versions d' Impression (París, col·l privada i Musée Marmottan), una de les quals fou l’obra que donà nom a l' impressionisme a l’exposició col·lectiva de l’estudi de Nadar a París el 1874, on presentà nou obres. Des d’aleshores exposà a la segona (1876), tercera (1877) i quarta (1879) exposicions dels impressionistes, però el 1880 tornà al Salon, que, tanmateix, li rebutjà una obra i li situà l’altra en un lloc desavinent. El 1877 havia pintat la sèrie de l' Estació Saint-Lazare . No sense dubtar-ho al principi, el 1882 participà de nou en l’exposició dels impressionistes en la seva setena edició, i l’any següent en féu una d’individual a la sala Durand-Ruel de París i s’instal·là a Giverny. Participà en les exposicions organitzades per Georges Petit, a la Libre Esthétique de Brussel·les i a l’exposició impressionista de Nova York, entre altres. El 1892 inicià la sèrie de la Catedral de Rouen . Consagrat, les seves obres foren exposades en diverses ciutats (Estocolm, Venècia, etc). Anà sovint a pintar a Londres. El 1899 inicià la sèrie Nimfees , que recreà fins a la mort i que depurà fins a arribar gairebé a l’abstracció. El 1907 presentà vuit obres a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, però, malgrat que pel seu prestigi no foren sotmeses al jurat d’admissió, tampoc cap d’elles no fou adquirida. L’any següent descobrí Venècia, tema que alternà amb el de Nimfees . El 1917 tres obres seves pertanyents a l’Estat francès el representaren a l’Exposition des Arts Français de Barcelona. Continuà treballant fins al darrer moment, malgrat una greu afecció que sofrí a la vista els darrers anys. Fou el pintor més representatiu de l’impressionisme i el seu veritable cap. Continuà fidel a aquest estil fins al punt de confessar de no prendre's seriosament l’art de nouvinguts com P.Gauguin. Enemic de teories i d’escoles, preconitzava un enfrontament directe amb la natura sense prejudicis. És molt ben representat, entre altres museus, al Musée d’Orsay i al Marmottan, de París.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...