Exposà al Salon d’Automne de París i a les exposicions del grup sintetista. Practicà també l’escultura. Fou navegant de cabotatge. A casa d’Émile Schuffenecker prengué contacte amb Paul Gauguin en tornar aquest de Martinica (1888), el protegí econòmicament i li comprà obres. En anar Gauguin a Tahití esdevingué, en certa manera, el seu conseller i apoderat i rebé una interessant correspondència, que va del 1891 al 1903 i que fou publicada el 1918 (Lettres de Paul Gauguin à Daniel de Monfreid). Féu, segons obres de Gauguin, els gravats de la primera edició de Noa-noa (1929). S'establí al Rosselló i participà en l’exposició d’artistes rossellonesos celebrada a Barcelona el 1905. Té obra al museu de Besiers (paisatge de Prats de Balaguer) i al Musée National d’Art Moderne de París, al qual la seva família llegà obres d’ell i de Gauguin, el 1951.