A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, de Maó. Passà a Barcelona, on cantà al cor del Gran Teatre del Liceu (1945-48); des del 1948 hi féu papers de tenor còmic o de caràcter amb el nom artístic de Diego Monjo. Actuà en l’estrena de Canigó, d’A.Massana (1953). A partir dels anys seixanta hi exercí també sovint de director escènic (Aïda, 1985). Els darrers anys de la seva vida presidí l’Associació d’Amics de s’Òpera de Maó.