De família acabalada, després d’una temporada a Osuna (Andalusia) s’establí a Girona, on regentà una sucursal de l’empresa familiar d’Olot. De la Lliga Regionalista, fou regidor i alcalde de Girona (juliol-novembre del 1909). Tingué una destacada activitat com a historiador de les contrades gironines i rosselloneses, especialment de l’antic comtat de Besalú. Les seves obres principals, totes en castellà, les aplegà en la col·lecció “Noticias Históricas"26 volums, publicats del 1889 al 1915). Cal esmentar els volums dedicats a la història dels comtes de Besalú, amb un diplomatari i un repertori historicogeogràfic, sobre monestirs de Girona, un nomenclàtor de les parròquies i esglésies gironines, sobre la diòcesi d’Elna i els principals monestirs del Rosselló, sobre els comtes d’Empúries, etc. El 1919 hom li publicà un treball que tractava dels castells de Besalú, i el 1908 Carles Rahola traduí i publicà Els remences. Deixà inèdites encara algunes monografies importants, que es perderen el 1936. Dirigí El Olotense (1881-83) i El Eco de la Montaña (1892-98). La seva obra sobresurt per l’arreplega de documents i per la utilitat dels seus repertoris geogràfics. La seva biblioteca fou donada pels seus fills a la Comissió de Monuments de Girona (Museu de Sant Pere de Galligants); en canvi, la seva important col·lecció de documents d’arxiu és dispersa. El seu germà Josep Monsalvatje i Fossas (Olot 1856 — ?), col·leccionista, reuní més de vint-i-cinc-mil exlibris i fou president de la Unión Ibérica de Ex libris. Un altre germà, Jordi Monsalvatje i Fossas (Olot 1872 — Figueres 1922), banquer, també col·leccionà més de quinze mil exlibris, i col·laborà en revistes catalanes i de fora.
Francesc Monsalvatje i Fossas
© Fototeca.cat
Historiador, polític i banquer.