i Dolors Monserdà i Vidal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Dolors Monserdà i Vidal

Dolors Monserdà de Macià
Dolors Monserdà de Macià
Dolors Monserdà i Vidal, escriptora
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptora, signava normalment Dolors Monserdà de Macià.
Barcelona, 1845 — Barcelona, 1919

Escriví en castellà fins el 1875, i a partir de llavors en català. Participà assíduament als jocs florals, on fou premiada el 1878, el 1882 i el 1891, estrenà amb èxit Teresa o un jorn de prova (1875) i publicà diverses novel·les de caràcter costumista, que aconseguiren una notable difusió: La Montserrat (1893), La família Asparó (1900), La fabricanta (1904), La Quitèria (1906), etc. Les seves poesies foren recollides a Poesies Catalanes (1888) i Poesies (1911).

Tingué una actuació destacada com a impulsora d’obres de caràcter pretesament social i feminista: davant el nombre creixent de dones obreres, considerava que el paper de la dona burgesa era el de protegir, mitjançant l’actuació personal i la de centres adequats, la treballadora, tant per motius humanitaris i moralitzadors com, especialment, per evitar la radicalització de les seves postures (en aquest sentit són notables els articles sobre la participació femenina en la Setmana Tràgica). A aquest fi respongueren la creació del Patronat d'Obreres de l'Agulla (1910), els llibres Estudi feminista (1909) i Tasques socials (1916), entre altres, i nombroses conferències i col·laboracions a la premsa, especialment a La Renaixença.

Col·laboració: 
MToV
Llegir més...