Germà de Dolors Monserdà i Vidal. Estudià a Llotja. Es lliurà a les tasques de l’ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren E. Rogent i Ll. Domènech i Montaner, i amb l’aire premodernista del moblista Vidal i de l’arquitecte Vilaseca. Fou molts anys director artístic a la vidrieria d’Eudald Amigó, i es distingí en la pintura religiosa. Guanyà el concurs per a la decoració de la Sala de Cent, obra que dirigí el 1925. Com a decorador, col·laboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom. Exercí llargament la pedagogia artística i la il·lustració de llibres.