i Indro Montanelli | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Indro Montanelli

literatura lit
Periodista italià.
Fucecchio, Toscana, 22 d’abril de 1909 — Milà, 22 de juliol de 2001

Estudià dret a la Universitat de Florència. La participació en la campanya d’Abissínia el féu distanciar d’una primera adhesió al feixisme. Corresponsal a la Guerra Civil Espanyola, el règim feixista l’expulsà d’Itàlia (1937) pels seus articles. El 1939 començà a col·laborar amb el Corriere della Sera com a corresponsal a la guerra finosoviètica (1939-40). Condemnat a mort (1944) per un article sobre Mussolini, fugí a Suïssa. En la postguerra, els seus articles sobre la revolta hongaresa del 1956 consolidaren la seva reputació d’independència, liberalisme i anticomunisme. El 1973 abandonà el Corriere della Sera, disconforme amb el viratge a l’esquerra del diari, i fundà Il Giornale, adquirit el 1978 per S.Berlusconi. El 1977 fou ferit en un atemptat de les Brigades Roges. El 1994, contrari a les aspiracions polítiques de Berlusconi abandonà Il Giornale i fundà La Voce, després del tancament del qual (1995) retornà al Corriere della Sera. Publicà una seixantena de llibres de tema històric i polític, alguns de to divulgatiu: Storia di Roma (1957), Storia dei Greci, Il generale della Rovere (1959), portada al cinema per V.de Sica, Garibaldi (1962), Dante e il suo secolo (1964), i una llarga sèrie sobre la història d’Itàlia (1965-97). Premi Príncipe de Asturias (1996).

Llegir més...