Travessa el terme, de S a N, el barranc de Montant, que neix dins el de Caudiel i passa profundament engorjat; aflueix per la dreta al Millars al terme de Montanejos. El territori és molt muntanyós, i dues terceres parts del municipi són ocupades per garriga i per terres improductives. Els conreus de secà es limiten a unes 750 ha (cereals, oliveres i vinya sobretot), i els de regadiu, al voltant de la vila (hortes de La Solanica i de Bajolugar) a unes 50 ha. La vila (380 h agl [2006]; 576 m alt.) és a banda i banda del barranc de Montant, al peu del turó del Calvari. L’església parroquial de Sant Bernat, arxiprestal, fou bastida en 1730-35. D’origen islàmic, fou lloc de moriscs (tenia 95 focs el 1609) de la fillola de la Vall d’Uixó. Pertangué a la família Vallterra; Miquel de Vallterra, comte de Castellar, atorgà nova carta de poblament el 1612, després de l’expulsió. S'hi establí aleshores un convent de servites que bastiren un edifici i una església el 1765; perdurà fins a la desamortització (1835).