Documentat des del s. XI, fou al s. XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s. XIII. Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa (s. XIX), que el travessa. Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic: el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera (s. XV) dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982; el palau gòtic d’Aguilar —on foren trobades les importantíssimes pintures murals de la conquesta de Mallorca (s. XIII)— i el del baró de Castellet (s. XV-XVIII) —que conté una important sala neoclàssica— contenen el Museu Picasso (inaugurat el 1963); el palau goticorenaixentista del marquès de Llió conté el Museu d’Indumentària Col·lecció Rocamora des del 1969. El 1974 la casa Giudice, que havia estat propietat dels Cervelló i que té un magnífic pati i una façana del s. XVI, acollí la seu a Barcelona de les galeries d’art Maeght.
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat