Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i net del primer marquès d’Aitona Francesc (I) de Montcada i de Cardona. Es doctorà a Barcelona en drets. Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic (1639); s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral. Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca (1648) i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria (1653). És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d’un notable Episcopologio de Vich (Vic 1691, 1694), que arriba fins el 1570.