Fill de Joan (II) de Montcada i Tolsà. El 1554 fou empresonat a Barcelona, amb aquell qui després fou sogre seu, pel lloctinent, per un incident produït a les galeres reials. Lloctinent general de Catalunya (1580-81), lluità contra la fam i el bandolerisme, contra el qual alçà sometent. Lloctinent de València (1581-94), la seva cort recordà, per la fastuositat i brillantor, la dels ducs de Calàbria. Lluità contra els falsificadors de moneda, els bandolers i, sobretot, els moriscs, i expulsà del regne els del regne de Granada (1586). Pledejà contra els Cruïlles per la baronia de Llagostera, que li fou adjudicada. Fou enterrat en un mausoleu de marbre, renaixentista, a la seu vella de Lleida.