Castellà de Trani. Fill del baró d’Aitona Pere (III) de Montcada i de Vilaragut. Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea. Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja (1499-1503), amb qui estava emparentat, i del Gran Capità (1503-04). Alexandre VI el nomenà (1500) comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina. Fou mestre justicier i virrei de Sicília (1509-16); almirall (1518), conquerí Gerba (1520); lluità contra França (1521-24) i fou capturat a Marsella. Alliberat (1525), fou un dels signataris del tractat de Madrid (1526). El 1522 fou fet capità de la mar Mediterrània. Enviat com a ambaixador a Roma, forçà el papa, partidari dels francesos, a desistir davant l’exèrcit imperial. Virrei de Nàpols (1527), morí en un combat naval contra Filippino Doria i els francesos. Fou enterrat a València en un magnífic mausoleu d’alabastre. Fou estudiós de les coses romanes, i hom li atribueix un poema èpic, en català, en octaves reials (els decasíl·labs hi són accentuats a la italiana, cosa que el faria un precursor de la incorporació al català de la mètrica italiana, abans que Joan Boscà ho fes en castellà), publicat en part el 1778, i unes dècimes a capitans il·lustres de la corona catalanoaragonesa. La seva copiosa correspondència, en castellà, amb Ferran II i Carles V, plena de catalanismes i d’italianismes, fou editada el 1854. Figura controvertida, comparada a Cèsar Borja, deixà a Sicília un record gairebé llegendari de crueltat i de supèrbia; heroi exaltat, en canvi, des de la mort, per personalitats com Beuter, de qui havia estat amic i que el recorda en la seva Crònica, Francesc Calça, que li dedicà un poema (1588), o Francesc Despuig. La seva neboda, Anna (II) de Cabrera i de Montcada, comtessa de Mòdica, encarregà el 1564 a Gaspar de Baeza la confecció d’una biografia d’ell.