Fill bastard de Guillem Ramon (III) de Montcada i de Luna. Tot i ésser l’únic fill baró, el seu pare deixà (~1456) els béns familiars i els títols a la seva germana gran Orfresina, muller de Mateu de Montcada i de Vilaragut. En esclatar la guerra contra Joan II, lluità al costat de la generalitat. Les autoritats de Lleida, on residia, el reconegueren, llavors, com a hereu legítim del seu pare. Lluità a les ordres del comte de Pallars i, més tard, a les de Pedro de Deza, cosí de Pere de Portugal. El 1464 el rei li confiscà els seus béns, els de la seva muller i els de la seva sogra, i foren lliurats a Mateu de Montcada. Intentà de recobrar Flix (1464) i defensà Lleida i, més tard, el pas del Llobregat, prop de Vilafranca. Fou home de confiança de Pere de Portugal, que el féu alferes. Lluità a la batalla de Calaf, on possiblement fou ferit. S'havia casat amb Caterina Noguers, vídua de Pere Moliner, de la qual tingué descendència.