Guillem Ramon de Montcada i de Luna

(?, aprox. 1370 — ?, 1455)

Senyor de les baronies d’Aitona (Guillem Ramon III de Montcada) i Mequinensa i de Seròs i Soses, que heretà del seu pare, Ot (III) de Montcada.

El 1392 anà amb l’expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove. El 1394 era munter major del rei. Governador de València (1409), organitzà i comandà una expedició d’auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles. Assistí, sembla, a la mort de Martí l’Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió. Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l’interregne esdevingué un fervent urgellista: les seves baronies d’Aitona, Mequinensa i Seròs foren el quarter general dels partidaris d’Antonio de Luna y de Xèrica, oncle seu, i del comte d’Urgell. Acceptà, tanmateix, la sentència de Casp i treballà per obtenir la submissió del comte d’Urgell; fou un dels sis membres designats pel parlament perquè ningú no fos perseguit pel fet d’haver-se oposat a la proclamació de Ferran d’Antequera. El 1419 aconseguí la rehabilitació d’Antonio de Luna. Estigué sempre al servei de la monarquia, amb remarcable independència de criteri; el 1436 era membre del Consell del Principat per assessorar la reina Maria. El 1420 fou creat baró de Monreale, i el 1422 comte de Marmilla, a Sicília —on ja havia heretat del pare el comtat de Cammarata, que vengué (1431) als Abbatellis—. Vers el 1448 es retirà de la vida política activa. S'havia casat en primeres noces amb Constança d’Anglesola, senyora de la baronia d’Anglesola.