i Francesc de Montcada i de Montcada | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc de Montcada i de Montcada

Francesc Montcada
© Fototeca.cat
història hist, ciències polítiques polít i literatura lit
Polític i escriptor.
València, 1586 — Goch, Renània, 1635

Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya ( Francesc II de Montcada ), comte d’Osona (títol que portà en vida el pare), vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera, etc, i mestre racional de Catalunya. Fill i hereu de Gastó(II) de Montcada i de Gralla. Inicià la carrera militar a les galeres del marquès de Santa Cruz. Residí amb el seu pare a la cort, on es formà culturalment. Sota la protecció d’Olivares, el 1622 fou enviat als Països Baixos en missió protocolària, i des d’allà al Principat, en missió especial —reeixida— per calmar els ànims dels catalans que no acceptaven el bisbe Joan Sentís com a lloctinent si abans el rei no jurava les constitucions, tal com era establert. Del 1624 al 1629 fou ambaixador prop de l’emperador a Viena, en una època de guerres i d’interessos, a vegades contraris, entre les dues línies de la casa d’Àustria, gestió de la qual sortí airós. El 1629 fou enviat d’ambaixador als Països Baixos prop de llur governadora general, la infanta Isabel Clara Eugènia, de qui esdevingué canceller imprescindible. Per la seva gran cultura i temperament equilibrat es guanyà la simpatia dels flamencs. Del 1630 al 1633 assumí el comandament de les forces navals amb el títol de general de l’armada; afavorí el duc d’Orleans en la seva oposició a Richelieu i el 1632 s’encarregà interinament de les forces terrestres. A la mort de la infanta (1633) assumí interinament les funcions de governador general, fins a l’arribada del cardenal-infant Ferran. Fins a l’arribada del duc de Feria, s’ocupà interinament amb molta prudència i previsió, de les forces militars de terra, i morí en un campament militar. La seva abundosa correspondència diplomàtica, conservada, dóna idea de la visió clara que tingué dels problemes del seu temps. També sostingué correspondència amb Pèire de Marca, i li envià documentació per a la seva història de Bearn. La seva producció historiogràfica és anterior al 1622, i en destaca l' Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (Barcelona, 1623), sobre els almogàvers, basada en la Crònica de Muntaner i compulsada en dades dels cronistes grecs. Deixà inèdits un estudi sobre l' Antigüedad del santuario de Montserrate , perdut, i una Genealogía de la casa de los Moncada . La seva primera muller (1613), Margarida d’Alagó-Espés i de Cervelló-Castre (dita Margarida de Castre ) —que morí el 1624—, li aportà la baronia d’Alfajarín i diverses senyories aragoneses.

Col·laboració: 
TCdB / AFE
Llegir més...