Fill del baró d’Aitona Pere (II) de Montcada i d’Abarca. El 1320 era familiar del papa Joan XXII a Avinyó i es deia ardiaca de Barcelona. Nomenat bisbe d’Osca (1328-34), intervingué en el vassallatge del rei de Mallorca al de Catalunya-Aragó com a canceller de la corona catalanoaragonesa (1325-34). Bisbe de Girona (1325-34), actuà severament contra el veguer i el sotsveguer pel fet d’haver empresonat l’abat i el cambrer de Sant Feliu de Guíxols (1330). Fou proposat bisbe de Monreale, a Sicília, el 1330, però no en prengué possessió. S'oposà al comte Pere I d’Empúries, que volia erigir Castelló d’Empúries en bisbat, però condescendí a crear-hi un oficialat de Girona (1332).