Fill de Pere de Montcada i d’Abarca, senyor d’Aitona. El 1282 anà amb Pere II de Catalunya-Aragó a Sicília, on s’establí (al servei de l’infant Jaume, i després, de l’infant Frederic) i on adquirí una gran influència pel seu casament amb Luquina d’Alagó, senyora de Malta i Gozzo. Fidel a l’infant Frederic en esdevenir rei (1296), s’enfrontà a Jaume II de Catalunya-Aragó al cap d’Orlando (1299) i als angevins. El 1301 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis, càrrec que exercí fins més enllà del 1320, sense, però, aconseguir-ne mai el reconeixement per part de Jaume II; el 1311, pel fet d’haver ajudat amb la milícia cristiana a l’accés al poder d’Ibn al-Lihyānī, esdevingué alcaid major. Intervingué sovint amb influència en la política hàfsida.