El relleu és pla, i l’àrea no conreada és mínima, però el secà es manté encara al sector occidental, molt reduït els darrers anys gràcies a l’aigua de pous. El regadiu tradicional es localitza al sector meridional, prop del poble, on la séquia reial de Montcada rega 200 ha, i s’ha anat estenent vers l’interior. L’horta tradicional és dedicada al conreu de les hortalisses, mentre que els nous regadius han estat destinats exclusivament als tarongers. Hi ha ramaderia estabulada bovina i porcina. La indústria s’ha desenvolupat els darrers anys: confecció, pirotècnia, metal·lúrgia, química, construcció. El creixement demogràfic és important i constant; des del 1940 l’accelerà l’increment del regadiu. Des del 1960 s’ha convertit en ciutat dormitori de València. El sector terciari ocupa la major part de la població activa. La ciutat (18 515 h [2006], montcadins o montcaders ; 30 m alt.) forma pràcticament una conurbació amb Alfara del Patriarca i Massarrojos. L’església parroquial, cap d’arxiprestat (Sant Jaume), fou consagrada el 1696. Hi ha el seminari metropolità de València i una facultat de farmàcia privada. Té estació del ferrocarril de via estreta de València a Bétera. Hi ha dins el terme restes ibèriques i romanes (un notable mosaic). Plaça forta islàmica, la torre de Montcada fou conquerida pel rei Jaume I el 1235, abans que València, i fou concedida a Pere de Montcada i d’Aragó; el 1240 fou atorgada a uns pobladors de Calataiud, i el 1246 el mateix Jaume la canvià per Russafa a l’orde dels templers, que hi establiren la comanda , o batllia, de Montcada , la qual passà a l’orde de Montesa a l’extinció dels templers (1320) i fou centre de la batllia de Montcada (que comprenia els llocs de Burjassot, Godella, Rocafort, Massarrojos, Benifaraig, Carpesa i Borbotó), la qual constituïa una cambra del mestre de Montesa, i per això fou anomenada Maestrat Nou. A partir del s. XVII anà desmembrant-se, i el càrrec de batlle de Montcada s’extingí el 1750. Al s. XVIII esdevingué lloc d’estiueig de la noblesa i l’alta burgesia valenciana i hom hi bastí nombrosos palaus. Cap de partit judicial al s. XIX, el 1926 obtingué el títol de ciutat. El municipi comprèn, a més, el poble de Sant Isidre de Benaixeve, el barri de les Casetes de Badia, al peu del santuari de Santa Bàrbara, i la caseria de les Masies de Montcada.
El carrer Major de Montcada de l’Horta
© Fototeca.cat