Jaume II, encara inexpert en matèria de diplomàcia, mostrà massa interès a assegurar la pau a fi de poder resoldre el conflicte de Sicília, i el rei castellà obtingué la confirmació de les fronteres entre els dos regnes (fet que tallava la futura expansió peninsular dels dominis catalans) i la promesa d’ajut català a Castella en cas de guerra contra els musulmans (com s’esdevingué més tard a Tarifa). Hom establí també el matrimoni entre Jaume II i Isabel, filla de Sanç IV i de Maria de Molina.