i Montesa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Montesa

Municipi
Costera
Vista general de Montesa , al peu del castell
© Fototeca.cat
Municipi de la Costera, a la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana (625 m alt.), al N, i la serra Grossa (694 m), al S, que limiten el terme, respectivament, de la Canal de Navarrés i de la Vall d’Albaida.
Població: 
1.390 h
[2009]
Extensió: 
48 km2

Hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall. Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes. Al secà (800 ha) els conreus principals són els de vinya (250 ha), oliveres, garrofers i arbres fruiters. El regadiu (350 ha), que aprofita l’aigua del riu Cànyoles i de pous, és dedicat quasi exclusivament a tarongers. Un 30% de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins. La vila (1 431 h agl [2006] , montesins ; 298 m alt.) es troba al vessant esquerre de la vall, al peu de les ruïnes de l’imposant castell de Montesa . L’església parroquial (Santa Maria), del s. XVIII, conservà fins el 1936 la imatge de la Mare de Déu del Castell , o de Montesa (n'hi ha actualment una reproducció). El castell, d’origen islàmic, fou completament refet i ampliat en fer-se'n càrrec l’orde de Montesa; les obres, iniciades a mitjan s XIV, foren dirigides pel mestre Pere de Tous, i les acabà fra Francesc Llançol de Romaní; els grans murs encerclaven un gran pati d’armes (capaç per a 2 000 persones), dependències militars, el palau del mestre, l’església i el convent. Fou enderrocat pel gran terratrèmol del 1748, i des d’aleshores restà abandonat. Actualment hom ha iniciat treballs de neteja i restauració. La vila fou també emmurallada. Fou una important fortificació a l’època islàmica; durant la segona revolta musulmana d’al-Azraq, el 1277, s’hi concentraren gran nombre de rebels (30 000, segons la crònica de Desclot) i el rei Pere personalment, al capdavant de les seves tropes, assetjà el castell i aconseguí la rendició. La carta de població fou atorgada el 1289 per Bernat de Bellvís, a qui el rei havia confiat el castell. Jaume II donà el castell i la vila el 1318 al nou orde militar de Montesa, i fou centre de la comanda de Montesa , nucli inicial de l’orde, i els cavallers hi residiren fins al terratrèmol del 1748. La vila fou centre de la governació de Montesa. El municipi comprèn, a més, el despoblat de Gaina.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...