i Simó IV de Montfort | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Simó IV de Montfort

Sobrenom amb el qual era conegutel Fort
Sobrenom amb el qual era conegutel Fort
història hist
Home de guerra normand.
?, aprox. 1150 — Tolosa, Llenguadoc, 25 de juny de 1218

Comte d’Évreux i de Leicester. Senyor de Montfort. Lluità al costat de Felip II de França contra Ricard I d’Anglaterra (1194). Es distingí en la quarta croada, de la qual es retirà amb la seva gent quan els croats es dirigiren contra Constantinoble. Havent tornat a França (1207), fou elegit cap de la croada albigesa (1209). Gran soldat, però mancat d’escrúpols, fou un home cruel, fanàtic i astut. Servint-se del pillatge, l’incendi i la destrucció sistemàtica de tot, s’ensenyorí ràpidament del país d’Oc i li imposà les seves lleis estrangeres, alhora que en destruïa la vida econòmica. S'apoderà de Carcassona i de Besiers (d’aquest darrer comtat, després de la mort —o assassinat— de Ramon Roger III Trencavell el 1209) i de moltes viles i places fortes amb una crueltat inenarrable, aixecant enormes fogueres humanes a Bram, a Minerva, etc. Topà amb el comte Ramon VI de Tolosa i el rei Pere I de Catalunya-Aragó, i en una operació per a resoldre el conflicte, l’any 1211 aconseguí que aquest li confiés el seu fill, el futur Jaume I de Catalunya-Aragó per a casar-lo amb una filla seva. Tanmateix, el conflicte continuà fins a la batalla de Muret (1213), en què en què Simó resultà vencedor. El papa Innocenci III el comminà després a retornar Jaume als seus subdits però li reconegué en el concili IV del Laterà la possessió de tots els dominis del Llenguadoc, alhora que els infeudava a Felip II de França. Mort el papa, els perdé (a Tolosa fou expulsat en dues ocasions per la mateixa població revoltada). Intentà d’aconseguir-los novament, i morí en el setge de Tolosa.

Data de revisió: 
2014-07-31
Llegir més...