i Montgai | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Montgai

Municipi
Noguera
Vista aèria del poble de Sant Llorenç de Montgai, situat a la dreta del Segre, sota el coll de Sant Llorenç
© Fototeca.cat
Municipi de la Noguera.
Població: 
727 h
[2009]
Extensió: 
29 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Montgai és situat a la vall baixa del Sió, a banda i banda del riu, entre la serra de Bellmunt a migdia i el peu de la serra de Montclar a tramuntana. És situat entre els municipis de Preixens a llevant, Foradada al nord-est, Cubells a tramuntana i a ponent, Bellcaire d’Urgell al sud-oest, i Bellmunt, Penelles i l’enclavament de Torretosquella (del municipi urgellenc de Castellserà), a migdia. El terme és regat pel Sió, poc cabalós, i per sèquies del canal d’Urgell, com la Sèquia Primera i la Petita. Algunes partides del terme són el Tossal Roig (348 m), les Planes, Meravella, Caubera, el Mangela, l’Hortet, el Salt, la Fita Alta, l’Abella, Perallonga, Barrulles, Molinero, Vilars i les Quadres.

El municipi comprèn el poble de Montgai, cap del terme, i el de Butsènit d’Urgell. Per aquests pobles passa la carretera local d’Agramunt a Balaguer; de Montgai mateix surt la carretera cap a Cubells, on enllaça amb la C-26 entre Balaguer i Artesa de Segre, i la que va a Bellmunt d’Urgell.

La població i l'economia

A la segona meitat del segle XI Montgai tenia 27 focs. El 1718 hi havia 119 h, 212 h el 1787, 1 147 h el 1860, 1 205 h el 1900 i 1 520 h el 1930. Posteriorment, la població inicià una corba descendent: 1 178 h el 1960, 1 013 h el 1970, 915 h el 1981, 863 h el 1991, 794 h el 1999 i 780 h el 2005.

La base econòmica del terme són les activitats agràries. Pel que fa a l’agricultura, l’extensió de les terres llaurades es troba força repartida entre el secà i el regadiu. Hom conrea principalment cereals (ordi, blat de moro, blat), farratge, arbres fruiters (pomeres, pereres) i oliveres. La ramaderia és de gran interès en l’economia del municipi. Hi ha cria d’aviram, de bestiar porcí, oví i boví i de conills.

El poble de Montgai

El poble de Montgai (286 m) és a l’esquerra del Sió, centrat per l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, que data de mitjan segle XVIII. El temple, de tres naus, té diverses capelles i una façana barroca, amb la porta entre columnes de capitell corinti, i al capdamunt d’un frontó curvilini trencat hi ha un nínxol amb la imatge de la Mare de Déu. El campanar, de 60 m d’alçada, és dels més vistosos de la comarca. De l’antic castell de Montgai no queden restes, solament es coneix el seti (sobre l’església). El poble conserva encara un regust antic, amb porxos i portals adovellats. La festa major se celebra el primer cap de setmana de setembre.

Altres indrets del terme

Aturonat a la dreta del Sió hi ha el poble de Butsènit d’Urgell (306 m), 3 km a l’E del cap de municipi. L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció és sufragània de la parròquia de Montgai. És un temple barroc edificat el 1748. Butsènit d’Urgell celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost.

El lloc de Butsènit degué ser conquerit abans del 1084, ja que, aquell any, Ramon Gombau, cavaller d’Ermengol IV d’Urgell, prengué per base el castell de Butsènit per repoblar Penelles. El 1259 Jaume I estengué una lletra de protecció i guiatge a favor de Berenguer Arnau d’Anglesola pels seus castells de Butsènit i d’Utxafava. Molt aviat, el monestir de Poblet obtingué honors, delmes i censals a Butsènit, els primers entre el 1186 i el 1237. El 1318 el monestir cistercenc obtingué la senyoria alodial de Butsènit i el 1367, regnant Pere el Cerimoniós, amplià la dita senyoria. El 1415 Poblet adquirí la plena jurisdicció del castell o poble de Butsènit.

La història

El castell de Montgai fou lliurat a Ramon Berenguer I comte de Barcelona pel rei de Lleida al-Muzaffar el 1050. Posteriorment, el castell i el poble foren incorporats a la batalla reial de Camarasa. El castlà del castell, entre el 1290 i el 1299, fou Arnau de Montgai. Els seus antecessors foren Bernat Ramon de Montgai (segle XI), Ramon Bernat (1172) i els seus descendents. El 1222 Montgai, Cubells i Camarasa es vincularen amb la casa del senescal Guillem Ramon de Montcada perquè Constança, germanastra del Conqueridor, s’hi emmaridà. El comtat de Camarasa fou venut per l’infant Martí a la ciutat de Lleida el 1396. El 1414, Jofre de la Becerola, secretari de la reina, rebé de Ferran el d’Antequera els llocs de Montgai, Cubells i Camarasa, que havien pertangut a Ramon Berenguer de Fluvià, fidel lloctinent de Jaume el Dissortat. En rebé, a més, la jurisdicció civil i criminal dels dits llocs. El 1424 els diputats de Catalunya retornaren el comtat a la corona.

Segons Monsalvatje, Alfons el Magnànim (1418-58) vengué a Francesc d’Arinyo els castells de Montgai i Cubelles per 5 000 florins. El 1462, en iniciar-se la guerra contra Joan II la senyoria de Montgai era d’Angelina de Luna, la qual, contra la voluntat de la Generalitat de Catalunya, ordenà als seus vassalls que es retessin al rei. Després de la guerra de Successió la senyoria del lloc era detinguda per Nicolau Antic. Fins el 1716 la Universitat de Montgai era de la vegueria de Lleida, des d’aleshores fins al 1721 depengué del corregiment de la dita ciutat i en aquesta data el lloc fou vinculat a l’alcaldia major de Balaguer.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...