Residí gairebé sempre a Marsella i féu només dues estades a París (1846-49 i 1863-70), on lligà amistat amb N.V.Díaz de la Peña, que el posà en contacte amb l’escola de Barbizon i l’interessà pel paisatge. Conreà també el retrat: L’Arlesiana (1870-71; col·lecció particular, París), les escenes de gènere i galants: Serenata (Musée du Louvre) i de circ: Parada de saltimbanquis (museu Grobet-Labadie, Marsella). El seu refús de la línia i la seva valoració del color el fan un antecedent de l’impressionisme.