i el Montnegre | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Montnegre

El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.

Culmina a 773 m alt. (cim de Montnegre de Ponent ) i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada. El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics (esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot) com pel color fosc de la vegetació (predomini de l’alzinar). Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada. El clima és més plujós que als sectors meridionals (uns 800 mm de mitjana anuals). L’alzinar domina per damunt els 500 m alt., i per sota, en llocs adequats, les alzines sureres i pins pinyers i blancs. Al vessant vallesà, als llocs alts, hi ha roures abundants, Quercus petraea i espècies arbòries i arbustives de clima humit: cirerer bord, trèmol, freixe, gatell, oms, verns i testimonis residuals de faigs, de molta significació biològica. El bosc ha estat molt transformat per l’home, que ha afavorit algunes espècies i n'ha plantat de noves (castanyers per a fusta de botada, perxades molt esteses a les obagues més frescals). Comprèn part dels municipis de Vallgorguina, Sant Celoni, Gualba (Vallès Oriental), Fogars de Tordera (Selva) i Tordera, Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta (Maresme). La instal·lació humana és exigua: Sant Iscle, Sant Cebrià, Hortsavinyà, Vallmanya, Sant Pere de Riu, Fogars, Ramió, Fuirosos, Montnegre, Vilardell, Olzinelles i Vallgorguina. Nombrosos camins solquen el territori, i hi han sorgit diverses urbanitzacions, algunes no controlades. El 1986 hom aprovà el pla especial del parc natural del Montnegre-Corredor , que afecta unes 15 000 ha.

Col·laboració: 
SLlo
Llegir més...