i Mont-ral | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Mont-ral

Municipi
Alt Camp
L’església de Sant Pere Ad Vincula, a Mont-ral
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Camp.
Població: 
171 h
[2009]
Extensió: 
35 km2

Situació i presentació

Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i és, doncs, a ponent de la comarca de l’Alt Camp. Termeneja al N amb l’antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc (Conca de Barberà). El límit segueix primer la llera del Riu Brugent i s’enfila després fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc, i hi coincideixen també tres comarques: l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà. A l’W limita amb Prades i Capafonts, a la comarca del Baix Camp, i la partió travessa la vall de capçalera del Riu Brugent i les planes altes dels Motllats. Al S limita amb l’antic terme de la Mussara, incorporat a Vilaplana (Baix Camp), i amb el terme d’Alcover, seguint les crestes de la cinglera que encimbella la banda meridional de les Muntanyes de Prades. Travessa la vall del riu de la Glorieta i continuant vers l’altiplà de la Lloera davalla fins al terme de la Riba i retroba el Brugent al toll dels Quatre Termes. La població no forma un sol nucli agrupat: cal distingir quatre nuclis urbans, Mont-ral, Farena, l’Aixàviga i el Bosquet, i dues zones de masies disperses, Cabrera i la Cadeneta. Hi ha, a més, diferents masos aïllats.

Les terres de Mont-ral passaren als dominis del comte de Barcelona a la segona meitat del segle XII, quan es produí la conquesta del castell de Siurana, i s’incorporaren al comtat de Prades en el moment de la seva constitució. A l’inici del segle XIV formaven part de la vegueria de Tortosa i al principi del segle XVIII, abans del decret de Nova Planta, a la vegueria de Montblanc.

Mirador sobre el riu de la Glorieta
© Alberto González Rovira
El territori de Mont-ral, enlairat i divers, és format per dues zones ben diferenciades: la vall del riu de la Glorieta i la vall del Riu Brugent. Ambdós rius drenen el terme i llurs cursos són paral·lels. Són afluents del Francolí per la dreta el Riu Brugent, dins el terme de la Riba, aigua avall de l’estret, i el de la Glorieta, enmig de la plana del Camp. Les aigües del terme s’escolen, doncs, vers l’Alt Camp. Malgrat la seva proximitat a la mar, el clima és extremat a conseqüència de l’altitud del terme, que assoleix els 843 m a la Lloera, els 1.020 m a l’altiplà dels Motllats i els 1.120 a la mola dels Quatre Termes. Al començament de novembre la neu, molts anys, ja apareix als cims de les muntanyes. La cota més baixa del terme, de 375 m, és al límit inferior de la vall del riu de la Glorieta. El terme és travessat per dues carreteres locals que el comuniquen amb Alcover.

La població

La població del terme de Mont-ral era de 45 cases o focs el 1553, 7 de les quals corresponien a Farena i 4 al nucli de Cabrera. Al principi del segle XVIII, el 1719, el nombre de cases havia pujat a 250, i n'hi havia 13 a Farena. Hi havia 60 h a Farena i 190 a la resta del terme. El segle XVIII marca una etapa de forta expansió demogràfica. Així, el terme assolí els 523 h l’any 1787, dels quals 92 ho eren de Farena. Aquesta embranzida cristal·litzà al segle següent, i el 1860 el terme assolí els 1.043 h.

Durant gairebé tot el segle XX es produí a Mont-ral una veritable desfeta demogràfica. Al principi del segle XX hi havia 766 h, que davallaren fins a 382 el 1930. El 1950 el terme tenia un total de 292 h, distribuïts de la manera següent: 106 a Farena, que malgrat haver esdevingut el nucli més poblat del terme havia perdut 39 h respecte als que hi havia l’any 1918; 78 a la Cadeneta; 35 al Bosquet; 15 a l’Aixàviga i 58 distribuïts entre el nucli de Mont-ral i els masos del terme. El 1960 n'hi havia 85 a Farena, 27 al Bosquet, 14 a l’Aixàviga i una trentena al nucli de Mont-ral. La resta, fins al total de 210, eren als masos. Des del 1970 fins al 1991 el nombre d’habitants censats patí certa oscil·lació: 113 h el 1970, 51 el 1981 i 116 el 1991 (augment degut a l’establiment al municipi d’una comunitat d’ideologia orientalista). Amb el canvi de segle la població va créixer lleugerament (154 h el 2001 i 180 el 2005).

L'economia

L’agricultura, desenvolupada intensament als segles XVIII i XIX, ha estat i és la principal activitat econòmica del municipi. L’agricultura aprofità aquelles terres que reunien condicions, limitades, d’una banda, als dipòsits quaternaris del fons de la vall del Riu Brugent, prop de Farena, i els de la terrassa superior del mateix riu on hi ha els masos de Cabrera i la Cadeneta i, de l’altra, a la part solana del terme, a la vall suspesa per on s’escola el riu de la Glorieta, conreada pels habitants del Bosquet i de l’Aixàviga. La major part de les terres conreades del terme han estat tradicionalment pel damunt dels 600 m. Al començament del segle XX, més de la meitat de les terres conreades eren destinades a la producció de cereals. Els seguien la vinya, l’ametller, l’olivera i l’avellaner. El 1963 la vinya, a causa principalment de la fil·loxera, era en davallada i es mantenien les oliveres, mentre que l’ametller i l’avellaner augmentaven. El 1982 la vinya havia esdevingut un element simbòlic i l’arbre fruiter (principalment els avellaners i els ametllers) ocupava la major part del terreny. El 1999 es conreaven 174 ha, en les quals destaca la presència de l’avellaner i els cereals. També es cultiven ametllers i oliveres. Quant a la ramaderia, activitat amb força tradició, el 1999 només restava l’avicultura com a activitat significativa.

La mineria fou objecte d’algunes explotacions anys enrere, sobretot a la banda de Farena; es feren treballs per a l’extracció d’argent, coure i barita, amb resultats molt escassos. L’única activitat al final dels anys noranta és la de les pedreres, on s’arrenca la pedra calcària coneguda amb el nom de pedra d’Alcover.

També hi havia alguns molins fariners al Riu Brugent. En queden les restes als anomenats molí del Costa, molí del Sué i molí de l’Ombra, a la vall del Riu Brugent. A l’antic molí d’en Fort, prop de Farena, hi havia instal·lada una piscifactoria dedicada a la producció de truites, però tancà al principi dels anys vuitanta. Al riu de la Glorieta, prop de la partió amb el terme d’Alcover, al mateix indret on abans hi havia un molí fariner, fou bastida al començament del segle XX una fàbrica d’electricitat que aprofitava un salt d’aigua de 170 m de desnivell. Aquesta fàbrica, avui en ruïnes, abastava d’energia la vila d’Alcover. Han quedat alguns vestigis de les antigues activitats menestrals a la toponímia del terme, com poden ser els apel·latius: l’Estamenyer, el Cisterer i d’altres. Actualment la indústria és inexistent.

El poble de Mont-ral

Aspecte del nucli antic de Mont-ral
© Alberto González Rovira
El poble de Mont-ral (81 h el 2005), que dóna nom al terme, és a la banda de llevant d’un turó situat al mig del terme, al cim del carener que parteix les aigües dels vessants del Riu Brugent i del riu de la Glorieta. L’església parroquial de Sant Pere ad Vincula, patró del poble, és al cim d’un turó de 888 m d’altitud. La primitiva construcció és d’estil romànic i conserva en bon estat l’absis i la portalada lateral d’accés al temple. Fou reformada al segle XVIII, època de la qual data la construcció del campanar actual, que ha sofert sovint les batzegades dels llamps. Una balconada, disposada al davant de la porta, permet de contemplar tota la plana del Camp. Darrere l’absis hi ha el cementiri, arrebossat als murs de l’antiga casa parroquial. Les cases, algunes malmeses i d’altres arranjades com a segona residència, s’esglaonen al vessant solà del turó, al llarg del carrer Major. A l’extrem superior d’aquest hi ha el refugi Musté-Recasens. El poble celebra la seva festa major el tercer diumenge d’agost.

Altres indrets del terme

Farena

Farena és l’agregat més important del municipi de Mont-ral. El 2005 tenia 46 h. Disposa les seves cases en el declivi més assolellat d’un promontori que cau abrupte damunt el Riu Brugent, presidint un ric i càlid eixample de la vall. Al capdamunt de la vila es dreça una esglesiola d’origen romànic, probablement del segle XII, dedicada a sant Andreu, patró del lloc. L’altar major és decorat amb les pintures, realitzades l’any 1946, del pintor d’Alcover Anton Català i Gomis. Sufragània de la parròquia de Mont-ral, l’església de Farena ha estat al llarg dels segles servida pel rector d’aquell lloc, i utilitzada no solament pels veïns de Farena sinó també pels del terme de Rojals, especialment els del Pinetell. La cinquantena d’edificis del poble dóna testimoni de la seva importància, superior demogràficament, moltes vegades, a la del cap de municipi. Per Farena i Rojals s’inicià l’ascens de les forces catalanes, comandades per Ponç i Ramon de Cervera, que el 1151 emprengueren la conquesta de Siurana. Farena ha vist desaparèixer el seu castell i ha adquirit una fisonomia agrícola, però la disposició de les cases en forma de mitja rodona, seguint el traçat de l’antiga muralla que l’encerclava, fa que conservi la disposició primitiva de vila closa. Del castell de Farena queden les restes d’alguns murs, als estables de Can Vilalta, i el topònim del Castellot, aplicat a la roca abrupta que hi ha al cim del turó. L’11 de setembre celebra la festa major.

Vora la Punta Coroneta, no lluny d’aquest nucli urbà, sembla que hi ha restes d’una fortificació atribuïda als temps que precediren la conquesta del territori de Siurana.

El Bosquet i l'Aixàviga

Sobre un repeu, al final de la paret dels Motllats, a la vora de la carretera que uneix Mont-ral amb Prades, hi ha el nucli del Bosquet, que tenia 24 h el 2005. El formen una dotzena de cases ben agrupades, situades a 800 m d’altitud.

A redós de la serra del Pou, al punt de confluència del riu Sec i del riu de la Font Fresca, ambdós originaris del de la Glorieta, hi ha el nucli de l’Aixàviga on hi vivien 14 h el 2005. És format també per una dotzena de cases arrenglerades al llarg d’un sol carrer, a l’extrem del qual hi ha una font. Una casa de tipus senyorial de l’època medieval, situada al mig d’aquest carrer i en la qual anys enrere hi havia hagut una esglesiola, dóna testimoni de l’origen d’aquest petit vilar. La veu popular creu que va ser residència dels comtes de Prades.

Cabrera i la Cadeneta

Les cases del veïnat de Cabrera (3 h el 2005), situat a la dreta de la vall del Riu Brugent, prop de la partió amb el terme de la Riba, també presenten una distribució disseminada. Aquest agregat s’estén fins al cingle que domina el riu, on hi ha el Mas de la Plana.

A la conca del Riu Brugent, a la vora de la carretera que comunica Mont-ral amb Capafonts, hi ha l’agregat de la Cadeneta (12 h el 2005). És format per una munió de masos disseminats que s’estenen fins al Tossalet. Ambdós agrupaments, Cabrera i la Cadeneta, tenen cadascun una vintena de masos, la majoria dels quals són abandonats.

Col·laboració: 
JoCar
Llegir més...