Bertran de Mont-rodon i de Sorribes

(Taradell, Osona, aprox. 1325 — Girona, Gironès, 1384)

Bisbe de Girona (1374-84).

Fill del veguer de Vic Bernat de Mont-rodon (mort el 1338). Des del 1338 era canonge de Girona, i el 1342 era ardiaca de Besalú. Fou nomenat vicari general del bisbe Satria (1373), i bisbe de Girona l’any següent. Fou continuador de l’activitat del seu oncle Arnau, i donà un notable estatut sobre l’administració dels aniversaris, que vigí molts segles. Fou enterrat en un magnífic sarcòfag d’alabastre a la capella dels sants màrtirs gironins, prop del seu oncle, el bisbe Arnau de Mont-rodon.