Datari i confessor de Calixt III, de la biblioteca del qual féu l’inventari. Prior de la seu de Saragossa, ardiaca de Sant Llorenç de Tarragona i bisbe de Vic (1459-73). Defensà el príncep de Viana durant el seu empresonament, l’acompanyà en ésser alliberat i, a la seva mort (1461), en propagà la pretesa santedat. Contrari sempre a Joan II, fou membre del Consell del Principat i del consell de defensa creat el 1462 a l’inici de la guerra. Participà en la política de la generalitat per a resoldre el problema remença. El 1463 el capítol de Barcelona el proposà com a bisbe en morir el titular, però no fou confirmat pel papa per la seva actitud hostil a Joan II; el 1464 fou deposat com a bisbe de Vic. Conseller de Pere de Portugal, de qui fou després marmessor (1467). Acabada la guerra (1472) retornà a la seva seu vigatana. Escriví Defensorium ecclesiae potestatis.