Senyor de Benalfaquí, Catamarruc i Llombo. Fill del cavaller de Montesa Vicent de Montserrat i Crespí de Valldaura. Ingressà en les Guàrdies Espanyoles d’Infanteria. Participà destacadament en la conquesta de Nàpols i fou premiat pel nou rei Carles VII (el futur Carles III d’Espanya) amb el marquesat de Cruïlles (1735). Lluità novament a Itàlia (1745-47); fou governador militar de Badajoz (1751-54) i comandant general d’Aragó (1754-60). Carles III el féu tinent general i virrei (1760-66) de Nova Espanya (Mèxic). Ocupà el càrrec en plena guerra dels Set Anys i s’ocupà de mobilitzar més de 10 000 homes per tal d’assegurar Mèxic davant les incursions angleses. Féu obres públiques importants i assegurà el forniment d’aigua a la ciutat de Mèxic. Es retirà a València. El 1769 li foren confirmades com a títols les baronies de Patraix (adquirida als ducs d’Arcos) i de Planes. Fou cavaller de Montesa.